Si hagués de tornar enrere i dir-te el moment en què vaig descobrir la meva afició per la fotografia crec que no seria capaç. Imagino que va succeir a poc a poc. Potser em vaig anar sentint atreta com un clau a un imant: al principi lleugerament, i quant més me n'anava apropant, amb més força. Fins al punt que cada vegada necessitava aprendre'n més. I en aquest procés d'aprenentatge -que segueix avui i mai no acabarà- crec que els meus majors progressos s'han produït, no quan he après a fer una cosa nova, sinó quan m'he donat compte de què una cosa que prenia per certa senzillament no ho era. Són els falsos mites de la fotografia.