Així

Somies desperta, tanques els ulls però tot és igual. Pels núvols t'allunyes; no saps on el cor et durà. Et busco, no et trobo. Et crido i no em pots escoltar. Pels dies t'enyoro. Cel de paper cremats, secrets que avui fan mal. No sé si m'enfonso o és que tot se'n va volant al meu pas. Potser ara ploro, però demà junts podrem riure més alt.

Com un bon dia a deshores, amb un deix d'adéu, un deix amarg, un remei impossible, solucions que corren mans avall. Com una espelma molla, com el far que es va enfonsar a la mar, com un renec collit del fons profund d'un vell recull de plors i encants. Així ets tu, així jo et veig avui. Com un somni finit, com un record per dins, com un secret d'hospici, com un eterne inici. Així ets tu, així jo et veig avui, així jo et vull.