Judici

Asseguda al banc dels acusats, -Com es declara?-, -...Innocent-. I comencen les preguntes... - On era vostè senyoreta el dissabte 7 de Febrer del 2089 a les 19:43? - Era amb ell…al seu costat, al seu davant.. però no de la manera que ell hauria volgut. - Què feia el divendres 6 de Febrer del mateix any a les 18 hores? - Pensar en ell, imaginar-me els seus ulls, les seves mans, la seva veu, els seus llavis… - Amb qui va estar dijous 5 de Febrer de les 18 a les 19h? - Sola, però sempre amb la seva ombra dins el meu racó de món. - Per què dimecres 4 de Febrer no va acudir a la cita que tenia marcada a la seva agenda, senyoreta? - Perquè una estranya sensació es va apoderar de mi, no em deixava aixecar de la cadira, m’empenyia cap enrere, no podia avançar ni un centímetre... alguna cosa irreconeixible va fer que no pogués ni tan sols pronunciar una paraula. - I per últim, senyoreta, molt amablement, ens voldria argumentar quin és el motiu de la seva desaparició? - Quan ja tot està perdut, quan no creus que puguis tirar endavant sense allò que tant havies volgut, quan la llum del sol brilla per tothom menys per tu... només hi ha un camí a escollir. No tinc més preguntes senyoria. …Deliberem Finalment declarem a l’acusada… Culpable d’estimar. La pena fixada… Tota una vida de penúries per davant. Ja es poden retirar.