La Ilíada

I després de quasi no poder mirar, quasi ni poder respirar perquè en arribar no has fet una altra cosa més que córrer, agafar equipatge, córrer, trobar a tres persones d'entre milers, córrer, anar fins el cotxe i tornar a córrer... Noséqui va dir que en aquesta ciutat si no estàs al centre, estaràs tranquil, sens gairebé gens de soroll. Doncs jo dic que malaïda l'hora en què una persona (com jo, per exemple) pot arribar a creure tan sols per un instant això. On arribarem a hores d'ara? Estem bojos? Sí, oi? És trepitjar aquest sol i les coses canvien, sí, completament d'acord. Aquesta és la teva ciutat, ho saps, es nota, fins i tot no ets la mateixa persona que 47 minuts enrere agafava un avió des de Son Sant Joan (i olé), però... home... Necessito un respir, saber que ja no hi sóc allà i que sóc aquí (com sempre hauria d'ésser). Mirant per la finestra, venga, Barcelona és gran, però no tant (no?) Podem arribar, i tant que podem arribar! Apa, Plaça de la Vila, Autovia de Castelldefels, Sortida 27-Badalona, Autopista del Maresme (he perdut el nombre), C/ de la Rambla i finalment Camí Real de la Mercè. Ja hi som. No cal esmentar les pèrdues, sempre i quan s'hagi arribat """bé""". "Que vols anar al lavabo?... Al fons a la dreta. Nono, l'altra dreta!" Són les 02:09:56 (bon batxiller científic any2007 del Bordoy), ara comença el nostre Sant Joan. (Però, ullet, que no ens hem perdut la tradició de Sant Joan. Potser no ens hem ficat a la mar, però per a què serveixen les ampolletes d'aigua?...)