Bogeria, amor, il·lusió

Què és la bogeria? Alguns pensen que la bogeria és pensar diferent; no em refereixo a tenir diferències d'opinió, sinó que la forma de pensar és diferent. Però... I si són els que creiem ser entenimentats (cuerdos) els bojos?, o si en caure en el que diem bogeria ens salvem d'aquest estat? Tots tenim una mica de bogeria, fins els que diuen ser seriosos. La bogeria no es descriu, tal volta no existeixi. I si els que diem ser entenimentats no estem bojos, per què destruïm la Terra? Per això crec que si un boig és aquell que pensa coses impossibles, llavors no hi ha bojos, ja que res és impossible. Fa un temps es creia impossible que es pogués comunicar amb algú de l'altra banda del món en cosa de segons. Si algú tenia aquesta ocurrència, era considerat boig. Llavors com sabem si és impossible ésser dues persones al mateix temps?, o com sabem que no es pot volar sense ales ni màquines?. A més, tots somiem, i els somnis són coses boges. És més... qui ens assegura que no vivim en un somni i vam despertar per les nits quan creiem somiar?. Si concloem les meves boges línies, tots estem bojos i ningú ho està. La bogeria no existeix i al mateix temps està per tot arreu. En altres paraules, la vida és una bogeria i jo estic boja. L'amor és un concepte universal relatiu a l'afinitat entre éssers, definit de diverses formes segons les diferents ideologies i punts de vista. Habitualment s'interpreta com un sentiment, relacionat amb l'afecte i la inclinació, i resultant i productor d'una sèrie d'emocions, experiències i actituds. El terme il·lusió es refereix a qualsevol distorsió d'una percepció sensorial. Cadascun dels sentits del cos humà pot ser afectat per il·lusions. Hem d'aprendre a respectar els drets de la il·lusió i a considerar-la com un dels feixos propis i essencials de la vida. Sempre m'ha repugnat el freqüent personatge a qui escoltem dir constantment que es creu en el deure de fer això o allò altre. Jo m'he cregut molt poques vegades en deures durant la meva vida. L'he viscut i la visc gairebé sencera, empesa per il·lusions, no per deures. Cal que fem si més no per deure el que no hàgim de fer per il·lusió. I tot això ets tu; ma bogeria, el meu amor, ma il·lusió mental, òptica, auditiva, de l'olfacte, del gust i del tacte.