La va trobar a una sala mig buida, buscant un somni, fugint del dolor. Entrant pels ulls va sentir mil espurnos. Aquella història va canviar-li el món. Va perdreu tot, la partida i la vida, cada ciutat li esmicolava el cor. Només al far del sud ella es mira, segueix la flama fins que res no es mou. I empeny el sol tant bruna, tan forta i prohibida... I descorda la rusa, al seu cos un somriure viu. Et donaria amor si poguessis tornar-me’n. Et donaria amor si ens poguéssim mirar. Et donaria el món si poguessis parlar-me. Ho donaria tot si et pogués estimar. Tantes nits va pagar per tenir-la, tantes excuses per anar tot sol, però cada cop amb un plor la perdia. La llum s'apaga quant la sort es pon. I el seu record s'estima en ciutats adormides, i somnia fins l'alba el seu far sense vida trist. Tremolant poc a poc surt del cine. Sessió de nit, avui ja és l'últim dia. Se'n porta el cartell, arriba casa i l'espia, l' habitació es transforma en un món nou. I li escriu cent mil cartes, la busca en viatges. I el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa. I apaga el sol tan bruna, tan forta i prohibida. I es descorda la brusa, al seu cos un somriure viu.